1. La Catedral i la Basílica Sant Feliu
La Catedral i la Basílica de Sant Feliu són edificis dedicats al culte de la comunitat catòlica. La seva llarga història els ha dotat d’un patrimoni d’alt valor cultural que posem a disposició del visitant. Entre les obres a destacar trobem el Tapís de la Creació (s. XI-XII), sarcòfags paleocristians (s.IV), nau gòtica (la més ampla del món), llibre del Beat (s. X), Ara de l’altar i Càtedra episcopal (s. XI).
2. Els Banys Àrabs
Les pedres dels Banys Àrabs us parlaran d’un edifici que va resistir en el temps, des del setge de les tropes franceses, la seva parcial destrucció i ulterior reconstrucció, que serví com a micvé per a la comunitat jueva i que fou adquirit per una comunitat de monges caputxines que el convertiren en part de la seva clausura. Objecte d’interès i estudi dels primers grans viatgers, com Alexandre de Laborde, el qual els donà a conèixer al món incloent dibuixos i gravats en les seves obres. Posteriorment, els diversos estudis de Josep Puig i Cadafalch foren la base científica perquè es promogués la seva total restauració.
3. El Call Jueu
Dins la Força Vella, un dels espais més emblemàtics és el Call Jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen l’aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben conservats d’arreu del món i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a Girona.
4. El Pont Eiffel
Aquest pont, popularment conegut com el Pont de Ferro o pont de les Peixateries, fou construït per Gustave Eiffel al 1876, tretze anys abans de la inauguració de la famosa torre parisenca. L’estructura de ferro vermell es troba al centre de la ciutat i uneix dos dels seus carrers mès emblemàtics: la Rambla de la Llibertat i el carrer Santa Clara. Existeix una rèplica del pont gironí a la ciutat francesa de Narbonne.
5. La Muralla
Conjunt d’elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat. La muralla fundacional data del segle I, quan els romans van fundar la ciutat de Gerunda, i ha anat experimentant ampliacions i enderrocs al llarg dels segles. Actualment poden ser observades i recorregudes en alguns dels seus trams. Estan declarades com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
6. El Passeig Arqueològic
L’actual Passeig Arqueològic constitueix un dels principals atractius de la ciutat de Girona. El seu traçat ressegueix la muralla carolingia i les torres medievals de la banda nord de l’antic recinte emmurallat de la ciutat, en el vessant que dóna al riu Galligants, i a tocar els claustres de la Catedral, i valora els monuments i l’entorn històric veí. Als seus peus, el Monestir de Sant Pere Galligants, actual Museu Arqueòlogic, i més enllà la muntanya i el Castell de Montjuïc i la Vall de Sant Daniel. S’inicia a l’indret on es troba l’arc de Sobreportes i l’esglèsia de Sant Lluc, i, enfilant-se pel turó, arriba fins a la Torre Gironella.
7. Les Cases de l’Onyar
Les cases de l’Onyar, també anomenades cases del Riu o cases penjades, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu Onyar en el tram de la Rambla i carrer Argenteria del Barri Vell de Girona. En el seu conjunt, conformen una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
8. El Monastir de Sant Pere Galligants
Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina. Des de 1857 és la seu a Girona del Museu d‘Arqueologia de Catalunya. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional. De l’antic monestir n’han restat l’església amb el seu claustre.
9. El Parc de la Devesa
El Parc de la Devesa de Girona, és el parc urbà més gran de Catalunya, està situat entre el Ter, l’Onyar i el Güell, a l’oest del nucli històric de la ciutat de Girona. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional. Té una extensió de 40 ha, de les quals nou són de passeigs ombrejats.
10. La Vall i el Monsatir de Sant Daniel
Des de Sant Pere de Galligants s’accedeix a la vall de Sant Daniel, extensa zona verda a tocar de la ciutat amb paratges ombrívols i fonts d’aigua. Aquí s’hi troba també el Monestir de Sant Daniel on actualment encara viu una comunitat de monges benedictines, essent així dels pocs que ha persistit des d’època medieval. L’església, que serva el sepulcre de Sant Daniel (s. XIV), obra del mestre Aloi, i el claustre del monestir (s. XII-XV) són un bell exemple de construcció romànica amb afegits gòtics.
